Romànic

4. L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

4.1. El romànic: un estil religiós

Entre els segles XI i XII el romànic es va expandir per l’Occident europeu cristià.

Deriva de l’art romà perquè la seva cronologia coincideix amb l’aparició de les
llengües romàniques. A causa de la crisi de les ciutats, l’art romànic va
ser predominantment rural.

4.2. L’arquitectura romànica

El elements més importants de l’arquitectura romànica són:
- El transsepte és la nau transversal. El creuer és el punt d’intersecció i
habitualment s’hi alça una torre o cimbori. Normalment, les plantes tenen
forma de creu llatina orientada cap a l’est amb fins i tot cinc naus
longitudinals.
-L’absis es troba a la capçalera, de planta semicircular. En els temples
més grans, les naus laterals s’enllacen mitjançant un corredor curvilini, la girola o
deambulatori.
-Els arcs faixons sostenen l’interior del temple, el qual sol estar cobert amb volta
de canó.
-El mur massís reforçat amb contraforts, el pilar, les columnes i l’arc de mig punt
són
els elements de suport.
-Les esglésies tenen una torre campanar que serveix principalment per cridar a
l’oració i per avisar de les hores de la pregària.

5. L'ART ROMÀNIC. LA PINTURA I L'ESCULTURA

L’escultura i la pintura estaven al servei de l’arquitectura i també tenien un
caràcter religiós. Tenien una finalitat didàctica: el missatge era del cristianisme.
Representaven personatges i fets relacionats amb la Bíblia. Els temes més
habituals eren les representacions del pantocràtor i de la Mare de Déu. L’artista
no tenia llibertat a l’hora d’imaginar que volia representar: seguia els models
proposats per l’Església.

5.1 La pintura romànica

La pintura romànica es caracteritzava per:
-La manca de naturalitat. El pintor plasmava arquetips.
-El hieratisme. Les figures tenen un aspecte sever, sense mostrar emocions.
-L’absència de fons i paisatges. La presència de Déu és atemporal
-L’ús de la perspectiva jeràrquica.Les imatges més grans són les de Crist o
la Mare de Déu.
-L’absència de profunditat i volum. Crist representava la llum.
-L’ús de colors plans. Les tonalitats predominants eren el blanc i el negre, vermells,
ocres, blaus, verds i grocs.
-Delimitació de contorns. Els traç gruixut de color negre separa els colors de les
figures.

5.2 L’escultura romànica

Aquesta, comparteix gran part de les característiques de la pintura.La trobem
sobretot a les portes d’entrada als temples i en els capitells de les columnes.
A les esglésies dedicades a la Mare de Déu, aquesta ocupa la part central de
la portada. Al voltant d’aquestes imatges es representen personatges de la Bíblia
i de la vida dels sants.