Preromànic

1. L’ART PREROMÀNIC

Durant l’edat mitjana es van succeir dos estils artístics, els dos són de caràcter
religiós:

-El preromànic: s.V

- X-Romànic: s. XI - XII

L’arquitectura va ser l’expressió artística  més utilitzada i l’escultura i la pintura
estaven al seu servei.

1.1. El preromànic a la Península ibèrica

A l a península Ibérica hi ha molts edificis que corresponen als tres estils diferents:
1. El visigòtic.
2.L’asturià.
3.El mossàrab
Les dos obres més representatives d’aquest estil són:San Juan de Baños i Santa

María del Naranco.

- Les esglésies dels diferents estils presenten unes característiques comunes:

1. De petites dimensions.

2. Finestres escasses i petites, per la qual el interior és fosc.

3. Pedres tallades perfectament i col·locades sense argamassa.

4. Normalment coberts amb volta de canó.

5. S’utilitza l’arc de ferradura.
6. Ornamentació geomètrica i floral, també representació d’imatges

.

 1.2 El preromànic a Europa

A l’Europa occidental, l’art preromànic es va caracteritzar per les pecurialitats locals.  L’estil més espectacular és el carolingi, que correspon a una monarquía poderosa que se sentia hereva dels antics emperadors romans. Eren edificis grans i sovint decorants amb mosaics, marbres i bronzes. Un exemple que encara es conserva és la capella del palau a Carlemany.

2. L’art gòtic. L’arquitectura

2.1 El gòtic, un estil urbà

Van provocar un canvi important en la sensibilitat artística; l'expansió del comerç i
de la vida urbana a partir del segle XII.
-El romànic: estil rural i al servei de la religió, va donar pas a l’art gòtic.
-El gòtic: era el reflex d’una societat dinàmica i d’una nova classe social, la
burgesia, era una nova manera d’entendre l'espiritualitat. Es va desenvolupar
a l’Occident europeu.

2.2 L’arquitectura gòtica

El canvi de l’arquitectura gòtica es va produir gràcies a un nou ordre monàstic, el
Cister, un estil de transició gòtic. Aquest ordre va impulsar la construcció de nous
monestirs, esglésies i convents, també edificis civils; palaus ajuntaments, hospitals,
llotges de comerç i drassanes.

Les catedrals gòtiques tenien els elements característics següents:
-Augment de l’altura dels edificis.
-Abundància d’elements decoratius.
-Plantes de creu llatina de tres o cinc naus.
-Les naus laterals s’enllaçaven mitjançant els  corredors girola o deambulatori.
-Damunt del creuer so haver-hi una torre coronada per una agulla.
-LLuinositat obtinguda per l'alliberament de murs.

3. L'ART GÒTIC. LA PINTURA I L'ESCLTURA

3.1 La pintura gòtica

La pintura i l'escultura gòtiques es diferencien del romànic pel seu naturalisme: les
figures són més humanes i expressen sentiments i sensacions. S’amplia el ventall
de colors utilitzatsi destaca la utilització del daurat, que simbolitza la llum divina.

El gruix dels murs es disminueix i el gran interès pels vitralls van fer que la pintura
mural desaparegués gairebé tot. La vida de Crist es representava en els retaules.

3.2 L’escultura gòtica

Les escultures es van estilitzar i van anar adquirint volum i sensació de moviment.
A més es van esculpir escultures de reis, nobles i membres del clergat. L’escultura
es realitzava, normalment, amb pedra i marbre, i sovint era policromada.

Romànic

4. L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

4.1. El romànic: un estil religiós

Entre els segles XI i XII el romànic es va expandir per l’Occident europeu cristià.

Deriva de l’art romà perquè la seva cronologia coincideix amb l’aparició de les
llengües romàniques. A causa de la crisi de les ciutats, l’art romànic va
ser predominantment rural.

4.2. L’arquitectura romànica

El elements més importants de l’arquitectura romànica són:
- El transsepte és la nau transversal. El creuer és el punt d’intersecció i
habitualment s’hi alça una torre o cimbori. Normalment, les plantes tenen
forma de creu llatina orientada cap a l’est amb fins i tot cinc naus
longitudinals.
-L’absis es troba a la capçalera, de planta semicircular. En els temples
més grans, les naus laterals s’enllacen mitjançant un corredor curvilini, la girola o
deambulatori.
-Els arcs faixons sostenen l’interior del temple, el qual sol estar cobert amb volta
de canó.
-El mur massís reforçat amb contraforts, el pilar, les columnes i l’arc de mig punt
són
els elements de suport.
-Les esglésies tenen una torre campanar que serveix principalment per cridar a
l’oració i per avisar de les hores de la pregària.

5. L'ART ROMÀNIC. LA PINTURA I L'ESCULTURA

L’escultura i la pintura estaven al servei de l’arquitectura i també tenien un
caràcter religiós. Tenien una finalitat didàctica: el missatge era del cristianisme.
Representaven personatges i fets relacionats amb la Bíblia. Els temes més
habituals eren les representacions del pantocràtor i de la Mare de Déu. L’artista
no tenia llibertat a l’hora d’imaginar que volia representar: seguia els models
proposats per l’Església.

5.1 La pintura romànica

La pintura romànica es caracteritzava per:
-La manca de naturalitat. El pintor plasmava arquetips.
-El hieratisme. Les figures tenen un aspecte sever, sense mostrar emocions.
-L’absència de fons i paisatges. La presència de Déu és atemporal
-L’ús de la perspectiva jeràrquica.Les imatges més grans són les de Crist o
la Mare de Déu.
-L’absència de profunditat i volum. Crist representava la llum.
-L’ús de colors plans. Les tonalitats predominants eren el blanc i el negre, vermells,
ocres, blaus, verds i grocs.
-Delimitació de contorns. Els traç gruixut de color negre separa els colors de les
figures.

5.2 L’escultura romànica

Aquesta, comparteix gran part de les característiques de la pintura.La trobem
sobretot a les portes d’entrada als temples i en els capitells de les columnes.
A les esglésies dedicades a la Mare de Déu, aquesta ocupa la part central de
la portada. Al voltant d’aquestes imatges es representen personatges de la Bíblia
i de la vida dels sants.